Detalls, detalls, detalls

Ja comencen a aparèixer cosetes que fan que ja sembli una casa.

• El quadre de llums
  

• La caldera

• L'escalfa tovalloles
  

• Una integral per residus, ai no, que és una divisió

Canvis, canvis, canvis

Molts i molts canvis de cop. Ara sembla que l'evolució de les obres creixi exponencialment.

Com a primer plat, el terra.



Nota: El taladro negre funcionava si el tocaves, i jo fent cursets de seguretat laboral

...la pantalla debe estar a la altura de los ojos...

Com a segon plat, el lavabo, que ja sembla més un lavabo, encara que encara no hi ha lavabo (valga'm la redundància).




I com a postres les finestres i persianes. El menjador amb la persiana elèctrica que mola mazo.


I una de les habitacions.

Yo lo que pongo es esto

Ha vingut el fuster que posarà les portes.

Mentre prenia mides li hem donat un cop d'ull al catàleg de models. Hem escollit una porta de haya vaporizada amb un dibuix en diferents tons vertical, unes motllures rectes i un pom naive i modernet.

Quan ha acabat de mesurar, li hem dit quin model de porta volíem i abans de poder parlar de motllures ens ha pres el catàleg de les mans i ha dit la frase del dia.

Si a ustedes les gusta,... pero yo lo que pongo es esto.

I ens mostra un altre model amb dibuix horitzontal. Que si les portes son estretes, que si quedarà millor així o aixà, decidit, les portes aniran amb dibuix horitzontal, haya vaporizada però horitzontal.

El model de les motllures ha esta encara més fàcil d'escollir. Directament ha dit:

• Las molduras que yo pongo van así. - mentre agafa dos trocets de fusta i els posa un al costat de l'altre - ¿Me entienden?
• Psssssi
• Así, ¿Me entienden? - insisteix.
• Mmmmmno?
• Esta sí un poquito más ancha y esta así, ¿Me entienden? - fent el mateix però ara a sobre la paret

Total, que ja sabrem com queden quan les posi.

Arriba el moment d'escollir el pom.

• Yo lo que pongo normalmente es esto. En cromado queda muy bonito. - va dient mentre agafa una caixa relativament gran d'on treu un sol pom.
• Ah, vale. - dius amb el pom a la mà. Per cert el catàleg on havies vist l'altre pom fa estona que ha desaparegut de la visual.

Estic d'acord que era maco, inclús més maco que el que havíem vist al començament, però moltes opcions, el que es diu moltes opcions, no n'hi ha hagut.

No cal dir que el model de la porta del carrer serà,

• Cómo esa. - senyalant la porta del veí - Todas son iguales más o menos. ¿En qué color la quieren?
• Mmmmm,... como esa? - dius amb gran seguretat.
• Yo lo que ustedes quieran. - diu com si tinguéssim cap opció a decidir.
• Como esa! - dius més convençut i content perquè ja portem dues decisions, el color de les portes de dins i el color de la part de fora el de la porta del carrer.
  

Que bonica és la vida quan no tens la responsabilitat de prendre decisions.

Un infinitessimal de...terra

Us preguntareu,

• per a què serveix el terra?

Resposta,

• per deixar-hi coses a sobre: sacs, rentacaps, galledes, formigonera, tubs, caixes i eines variades.

I això és el que han fet els nostres simpàtics paletes amb el terra després d'haver-lo posat.

Fotre-hi al damunt tot lo que fos possible, supose que per fer pressió per què aixina agarre millor (s'ha de llegir en valencià).

La vista cap a l'altre cantó no millora.

Total que l'esperada innovació del terra del menjador s'haurà d'esperar a que es pugui veure.

Mentrestant gaudim d'una excitant vista del balcó des de fora...


... i esperem frisosos el proper capítol: El plat de dutxa.

Oh! Quin desfici!.